TORRELLES, TERRA DE CIRERES
L’alta pluviometria, el terreny calcari, les terres lleugeres i l’absència de gelades fan que el municipi de Torrelles de Llobregat gaudeixi d’una situació privilegiada pel conreu de la cirera.
En l’actualitat hi ha més de 300 hectàrees dedicades al conreu d’arbres cirerers en el terme municipal.
Torrelles, com altres pobles dels voltants, antigament es dedicava al cultiu del cep i a l’elaboració del vi, és a dir, al conreu de la vinya, de tal manera que la venda de vi s’havia convertit en l’únic recurs econòmic a més de l’explotació del bosc.
Entre els anys 1879 i 1887, quan el cultiu de vinya era majoritari, Catalunya va veure com una plaga devastadora, la fil·loxera, procedent de l’Amèrica del Nord i transportada accidentalment a Anglaterra, anava apoderant-se de tots els ceps. La plaga s’escampà per Europa, travessant França i el Rosselló i entrant per l’Empordà.
Ni autoritats ni pagesos van poder contrarrestar l’epidèmia i, en poc temps, les vinyes van quedar totalment seques. Els pagesos es van veure obligats a arrencar els ceps i fer el canvi per altres peus (arbres) no contaminats. A Torrelles, algunes famílies van decidir introduir llavors els cirerers. Els primers de fer-ho van ser Can Pinet i Can Biscarri.
La producció va ser, al principi, molt escassa. Tot i això, s’hi afegiren nous cultivadors. Ca l’Enric i Cal Mitjà van ser els primers en comercialitzar el fruit l’any 1920, seguits de Cal Canut el 1930.
Als anys 40 i 50, però, es va començar a arrencar els ceps de manera general per plantar-hi els cirerers més productius. Les primeres plantacions es van fer amb l’anomenat peu del país, l’arbre nascut d’un pinyol de cirera. Aquesta varietat, però no va donar bons resultats perquè es moria prematurament.
Quan un pagès de Sant Boi, el Bilaret, va descobrir el Pirineu un peu molt més efectiu anomenat de Santa Llúcia, es va importar als camps de Torrelles de Llobregat. Des de llavors, no ha cessat la recerca de noves varietats d’aquest peu per escollir la més indicada per a cada classe de cirerer. Les més emprades són la SL64, el Colt Anglès, l’F1-2-1 i el Primus Avuim.