COM ES PRODUEIX
La producció de la Llúcia, el peu del cirerer utilitzat a Torrelles, s’aconsegueix per estaca o llavor. Des de la plantació del cirerer a l’empelt solen passar d’un a dos anys. I els arbres, acostumen a donar el fruit després de la tercera brotada.
Per avançar la producció, amb els anys s’han modificat els sistemes de poda. Es poden a l’estiu i a finals de l’hivern, quan comença el moviment de la saba. De novembre a març els arbres es troben en estat d’hivernació. Algunes varietats necessiten més hores de fred que altres, per aquest motiu no tots els terrenys són apropiats per a cultivar-hi.
Als inicis de la primavera comença a aparèixer el burró, esclatant la flors uns dies després.
Durant la floració és necessari ruixar els arbres amb fungicides, mai amb insecticides, perquè matarien la abelles, i com se sap, tenen molta importància per a la producció dels cirerers. En fer una nova plantació cal alternar les varietats amb els arbres polinitzants.
De la floració a la maduració del fruit primerenc solen transcórrer de 30 a 40 dies. A la caiguda dels pètals, a cada flor fecundada apuntarà un petit fruit. Aleshores ja és permès de ruixar amb insecticides, sempre que es respectin els dies assenyalats abans de la collita.
L’ARBRE DEL CIRERER
El cirerer pertany a la família de les Rosàcees, la qual inclou més de 2.000 espècies entre plantes herbàcies, arbustos i arbres distribuïts per les regions temperades de tot el món. Les cireres silvestres, classificades com fruita agra, es denominen guindes i són les antecessores de totes les varietats actuals.
És un arbre caducifoli, de capçada cònica, amb una alçària d’entre 10 i 25 m i una amplada de capçada d’entre 4 i 10 m. L’escorça és inicialment llisa, de color gris rosat o vermell purpuri, i finalment és fissurada i de color gris marronós. Les fulles són simples, obovades, i són de color verd fosc mat a l’anvers i verd clar al revers; a la tardor agafen bells tons grocs, rosats o vermells. La floració es produeix entre els mesos de març i juny, amb flors blanques, oloroses, que es disposen en fascicles de dos a sis. Els fruits són les cireres, de color vermell, i maduren entre els mesos de juny i juliol.
ORIGEN DEL CULTIU DE LA CIRERA
El cirerer es cultiva des de la prehistòria. Possiblement va arribar a Europa des de l’Àsia Menor, més concretament de Mesopotàmia, des d’on es va estendre per Europa i la resta d’Àsia mitjançant les aus i les migracions humanes. Els homes consumien els fruits silvestres dels cirerers (Prunus avium) a l’edat de pedra i s’han trobat grans quantitats de pinyols de cirera al voltant d’assentaments. Ja en el Neolític l’home l’aprofitava per elaborar sucs i infusions.
El cronista romà Plini el Vell, en la seva Historia Naturalis, assegurava que va ser el cònsol romà Lucio Licinio Luculus el que va introduir el cirerer a Europa, fa dos mil anys, després conquerir el regne del Ponto Euxino. Allà a la ciutat de Giresum, actual Turquia, es cultivaven molts cirerers. La paraula cirera deriva del nom d’aquesta ciutat: cerasium.
Els romans practicaven amb destresa l’art dels empelts, i progressivament van multiplicar les varietats de cirerers. L’àrea mediterrània va ser, sense cap dubte i gràcies al seu clima, on el cirerer va arrelar-se millor i també on es va apreciar l’enorme poder depuratiu dels seus fruits.